per la zona fins que es van adherir, a l'any 1968, a l'actual terme de Ribera d'Urgellet.El poble de Tost està avui deshabitat i en runes. L'últim habitant de Tost va ser un camperol andalús que hi va arribar tísic buscant el clima sec i beneficiós de Tost. El metge li havia donat sis mesos de vida i, quan va marxar, ja feia trenta anys que hi era. Hem de pensar que a Tost, a l'hivern, les condicions de vida no eren massa còmodes. A la plaça, encara s'hi troba un dipòsit de recollida d'aigua de pluja del segle XV que els habitants usaven per beure i regar. A baix, en una zona més escarpada, també es pot veure la minicentral hidràulica que utilitzaven per produir electricitat.
Imponent, i construïda sobre la roca pura, s'alça l'església de SANT MARTÍ DE TOST coneguda també com SANT PONÇ DE TOST. El temple ha estat canibalitzat en diverses ocasions i es troba en un estat deplorable. Per sort, el seu baldaquí original està guardat al en dos museus diferents: el Museu Episcopal de Vic i el Museu Nacional d’Art de Catalunya i una de les seves campanes originals, llueix a l'església de Sant Esteve de Montant, al mateix municipi. El temple va ser construït l'any 815 i fundat pel cavaller ARNAU MIR DE TOST i la seva esposa ARSENDA, l'any 1030.
