dimarts, 27 d’octubre del 2009

Sant Genís de Torà de Tost

Aquesta és la vista frontal de l'esglèsia de Sant Genís de Torà.
Diu la llegenda que Sant Genís va ser escrivà i, tot i que es va dedicar a la pagesia per poder ajudar els altres, la gent el cercava per la seva prudència en donar consells.
La primera esmenta d’aquesta capella acabada de construïr al segle XII i situada entre el despoblat de Tost i Torà de Tost, ja és a l’acta de consagració de St. Martí, al 1040, on se cita textualment: “qui est ad ipsa Plana de Toran qui afrontat de I parte in terra Sancti Gennesii”.
És romànica, d’una sola nau, teulada de doble vessant i absis semicircular. La porta en arc adovellat i la finestra en forma de creu es conserven prou bé des de la seva última restauració al 1768. També marquen el seu estil d’origen les dues finestres de doble esqueixada. El seu difícil accés la manté com està, però no gosa de cap mena de protecció BCIL com St Esteve i St. Marti.

Els goigs que hem extret de “Fets, Costums i Llegendes de l’Alt Urgell” resen:


Vos veneren protector
tots els debots de Torà,
Tost, Montant i Castellar,
obtenen per vós favors
reclamant-vos de bon cor
que els socorreu d’improvís,
Els Hostalets i la Bastida
vos tenen per advocat
quan de Febres atacats
tenen molesta sa vida
I en pena tant sentida
els doneu remei feliç
Siau nostre advocat
Gloriós màrtir St Genís.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

La Tardor de Tost

Avui que ha començat oficialment la tardor, volem compartir imatges de la natura de Tost que enguany està plagada de fruits aprofitables i en un estat semiprimitiu. La tardor és una época en la qual es disfruta de la Vall sense patir les extermes temperatures d'Hivern i Estiu i encara es pot arribar gairebé a tot arreu sense masses dificultats.










































































































dissabte, 24 d’octubre del 2009

Cal Giró

Si jo hagués nascut en un altre temps, m'hauria agradat viure a Cal Giró: una impressionant casa situada al terme de Sauvanyà dins d'una finca de més 90 ha, que llinda a l' Est amb les finques del Rodet i del Babot del Plà, a migdia amb l'estret de Coma Llebrera i el Tossal d'Herba Negra, a Ponent amb el Prat de Comelles i al Nord amb el Tossal dels Abeuradors (situat al Coll de Creus).
Plena de pastures pel bestiar i rodejada de bosc de pi roig, alzina i roure, poc queda d'aquesta casa que es va deshabitar als anys 50 i no s'hi ha fet res més que guaitar-la des de llavors.
La masia feia façana amb el riu de Tost i contenia tot el necessari per alotjar cent cinquanta caps de bestiar vacú, oví i porci, aviram i unes quinze persones que els atenien. Un era ben grossa, pallers, cortals, forn de pa, molins i habitatge, complimentaven l'independència d'aquesta casa en llur capella s'hi van esposar, al 1919, Francesc Betriu i Àngela Llorach que van aportar nou fills a Tost. Veieu més informació a http://www.betriu.com/calgirodesauvanya.html.

La perícia d'aquesta gent, que vivien aïllats del món bona part de l'any a causa de les dificultats dels accessos i el clima, feia que fossin autosuficients amb l'alimentació: conrreaven blat, vinya, olives, hortalisses, fruita de secà i altres i ramedaven animals de carn, llet i tir. Van aprofitar l'alçada on neix el riu de Tost, per a fer moure una petita turbina hidràulica que els donava poc menys d'un kW de llum elèctrica i molts maldecaps, perqué la canalitzatció del liquid era sovint sabotejat pels cents d'animals salvatges, la majoria porcfers, amb els quals hi lluitaven a diari.
En aquesta fotografia presa al 1949 a la Festa Major de Colldarnat, veiem les dues filles petites (la Maria i la Carme Betriu Llorach) de l'última familia que va habitar aquesta casa.

L'any 1973, la finca ja en runes, va ser adquirida per l'Ignasi Pubill de Cal Maties, que, com molts a la Vall de Tost, era parent llunyà dels antics propietaris.
Les pastures d'avui són aprofitades pel bestiar de carn més tranquil del món que ademés aquest any, han pogut també variar la seva dieta amb pomes, peres, cireres i codonys que s'hi han trobat.

L'era que mira al penyassegat de la Traïna i al Coll de Creus és encara davant la casa pairal tot esperant que arribi algú que desitgi que no acabi de caure aquesta meravella del passat proper.


diumenge, 18 d’octubre del 2009

L'Estudi de Castellar de Tost

Fa uns anys, la dificultat de movilitat donat de la manca de bones comunicacions i vehicles, era comú que a tots els poblets aïllats hi hagués una petita escola (l'Estudi) on un sol mestre donava lliçó per tots els cursos i a totes les edats. A Tost n'hi havia un, també a Torà, als Hostalets i a Montant, i naturalment, a Castellar de Tost on és presa aquesta foto que poc té veure amb l'aspecte actual. La caseta més blanca a peu d'hort que es veu a l'imatge de 1936, i que avui ja no existeix, era l'estudi d'aquesta població.
I aquesta va ser l' orgullosa promoció d'aquell any on hem identificat al mestre, el Sr. Costa de Tàrrega, la Nieves Obiols de Cal Xico, la Lurdes Vilarrubla de Cal Escolà, la Roser Brossa de Cal Porta, la Rosario de Ca l'Altimir, la Monserrat i el Juanito Guitart de Cal Grau, el Pepito de Cal Joan, el Josep i un parent de Cal Porta, el pare de la MariPau Huguet (?) i el Tonet de Cal Joan.

El darrer dia de curs, al mes de Juny, els bailets no anaven a estudi, treien els "pupitres" fora i se'ls premiava amb xocolata i coca. Aprofitant el bon temps i el dia lúdic, poc després anaven a fer una passejada amb el mestre per despedir-se d'ell (o ella), que per cert canviava pràcticament cada dos anys.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Els menuts de Tost (4)

L'abellot, diguessim el mascle de l'abella, també conegut com a borinot.

La Guineu

Aquesta famèlica i simpàtica guineu ens va rondar el passat cap de setmana, prop de S. Genís. Encara que és un carnívor, també la vam veure menjant insectes i fruita. Ens expliquen que les guineus maten per matar, és a dir, maten tot allò que poden independentment de que s'ho puguin menjar o no. Aqui a Tost deuria fer mal quan hi havia aviram i conills (ja fa temps d'això), però ara -pobreta-com no mati alguna perdiu, serp, llebre o conill salvatge, no ho sé pas...
En qualsevol cas, com aquest animal no ens tenia massa por (en Llorenç i la Gràcia s'hi van fer amics i tot), vam poder disfrutar de la seva companyia de dia i de nit.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

La Traïna



Espectacular el serralat de La Traïna que separa la Vall de Tost de la Vall de Lavansa, a l'alçada de Sauvanyà, de camí cap al Coll de Creus que és el punt més alt d'aquest territori. Pedregós, pendent, emboscat, difícil i trenca-cames, però una de les vistes més impressionants sense cap dubte.


Sant Pere de Sauvanyà

Aquesta capella que creiem va ser construïda als voltants del 1700 (?), sabem que està sota l'advocació de St. Pere perqué a l'any 1869 el Príncep d'Urgell va concedir penitència a qui orés un "PareNostre" davant la seva imatge, segons la web dels Betriu. Ja deuria ser una bona "rentada d'esperit" al pecador que es fotés la caminata en aquells anys fins a la finca de Cal Giró - més enllà de Sauvanyà, tocant al Coll de Creus - on es troba físicament aquesta esglesieta. L'imatge de St Pere, no en tenim idea d'on és.

divendres, 9 d’octubre del 2009

Article de Joan Aixàs

No té res a vure, però ens ha fet gràcia perqué parla de Cal Castell de Montan de Tost...

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost va néixer als voltants de l’any 1000, es creu que en aquest castell de Tost (restes a la fotografia). Ja de ben jove va tenir un important paper a la cort del Comte Ermengol perquè es va quedar orfe i l'Ermengol el va acollir. L’any 1031 va prendre per muller Arsenda per marxar de Tost poc després, cap a la frontera, per afrontar la reconquesta de Catalunya als sarraïns. Així que es van establir al castell de Llordà i des d'allí es van organitzar per a diverses batalles que van culminar amb la reconquesta del Montsec d' Àger amb la seva ciutat, arribant a combatre amb els comtes d'Urgell i de Barcelona ademés de amb Ramon Berenguer IV i "deslliurant" dels àrabs tantes ciutats importants.
Profundament religiós, com tocava a l'epoca, va ser responsable o corresponsable de més de trenta temples catòlics i/o castells importants a l'época i va acumular també nombroses possessions agràries. La seva condició de vescomte, donat de les seves gestes militars, el va fer senyor d’un poderós Estat dins el comtat d’Urgell.
Va organitzar la primera croada de la història en l'intent de conquerir Barbastre, on l' Ermengol III va perdre la vida. Llavors, va haver de governar el comtat d'Urgell fins que el seu fill l'Ermengol IV va tenir divuit anys.
Va morir amb 71 anys a Àger, on és enterrat, deixant les seves possessions a la seva filla Letgarda.
Font: Arnau Mir de Tost. Josep Lladonosa. Rafael Dalmau.

Els menuts de Tost (3)

I veiem el treball del borinot ó Xylocopa Violacea , era ben gros.
Llagosta verda ó Tettigonia Viridissima, que també pot ser d'aquest color marró. Segur que em va deixar fotografiar-la perqué estava coixeta.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Detencions per explotació sexual a l'Alt Urgell

Voleu dir que això no és a la Palanca de Noves més popularment coneguda ara per "Cal Tú Tries" ? veieu la notícia publicada al país veï: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=132182,

Doncs sembla confirmat a la Revista Les Mesures: